"Si hi havia cap professió on el concepte de "plaça fixa" no existia, i continua sense existir, era la meva. Quan vaig fer saber als meus pares que volia ser actor i anar a l'Institut del Teatre, es van amonar tant que, de l'angoixa, el dissabte mateix van baixar fins a la catedral a posar un ciri a santa Llúcia... perque no aproves! D'on trauria un teatre on pogues ingressar despres de fer la mili i no marxar-ne fins a la jubilació?"."Humans que m'he trobat" es un retrat de la infantesa i l'adolescencia de l'actor i guionista Jordi Sánchez a la Barcelona dels setanta, l'epoca daurada de l'1, 2, 3 de Chicho Ibáñez Serrador, els jocs a la plaça o el BUP i el COU. Alhora, tambe ens presenta anecdotes del seu dia a dia actual, a mig camí entre Madrid i Barcelona i del món dels actors. Tot plegat forma un retrat ironic d'una generació i d'un país amb ganes de prosperar, que dóna com a resultat un llibre que combina perfectament l'humor i la tendresa.
