Una vida regalada dibuixa un territori, la Barcelona més confusa i opaca del barri de la Ribera. La matèria primera d'aquesta història és la relació, contradictòria i variada, que el narrador i protagonista ha mantingut amb les dones amb qui ha compartit la vida. És una autobiografia literària, una introspecció sense contemplacions i una mirada fresca i poc respectuosa projectada sobre el carrer. La novel·la explora un triangle impúdic entre un Diògenes modern reciclat per la psicoanàlisi, les dones i la literatura. El resultat és una digressió que és al mateix temps un pretext per reflexionar sobre la pràctica de l'escriptura i la necessitat inevitable de conèixer la condició humana.
